dijous, 3 de setembre de 2015

6. LA LLUM EN L’ART

La llum i el seu ús per potenciar sensacions i espais ha estat un tema de gran interès artístic al llarg de la història, ja que el clarobscur ofereix enormes possibilitats de representació.

La correcta utilització de la tècnica del clarobscur dota de més expressivitat, força plàstica i naturalisme la composició artística.

En el Renaixement trobem artistes que feien servir aquesta tècnica. Rafael, Miquel Àngel i Leonardo da Vinci en són alguns dels més significatius. D’aquest últim destaquem la seva famosa obra «La Gioconda», on l’atmosfera especial es va aconseguir gràcies al savi joc de llums i ombres.

En el segle XVIII l’art barroc imposa un gust pel naturalisme amb una gran varietat temàtica, una forta expressivitat (explotació del gest), i el dolç sfumato de Leonardo és substituït per l’intens clarobscur: per la llum s’arriba a conquerir la perspectiva aèria (Velázquez), amb la qual cosa se supera la linealitat horitzontal assolida en el Renaixement.

Això permet crear diferents plans de profunditat i s’aconsegueix portar la realitat a l’obra pictòrica.
Jan VERMEER DE DELFT (1632-1675). «Militar i noia somrient» (1657).
Quadre d’un dels pintors més misteriosos. Assoleix un gran poder de penetració en la intimitat dels personatges, juntament amb la meticulosa observació de la llum i l’ús precís del color. A més del seu poder de seducció visual, l’obra és plena d’emblemes i d’al·lusions a la vida de l’època, i més específicament a la condició del pintor i el seu art en l’Holanda del segle XVII. En una mateixa imatge hi ha molts tipus i intensitats de llum: llum directa i llums reflectides, i, per tant, zones de gran contrast i zones degradades o matisades, brillantors i reflexos.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada