dijous, 3 de setembre de 2015

4. LLUM I TO: EL CLAROBSCUR

Hem vist que la il·luminació és el factor que ajuda a percebre l’espai el volum. El conjunt de tons i la distribució de llums i ombres en una composició o escena visual s’anomena clarobscur.

Llums i ombres, claredat i tenebres, llum conceptual i llum real, realitat amable i realitat dramàtica... això és el clarobscur.

El to és el grau d’il·luminació o de foscor d’una zona determinada. Quan l’aplicació de llums i ombres es fa correctament té lloc l’entonació d’una composició. Una composició mal entonada es torna confusa i de difícil interpretació perquè no matisa o no defineix bé els volums i els espais. Una composició ben entonada contrasta i matisa clarament volums i formes.

En la tècnica del clarobscur és molt important que els diferents tons s’ajustin a la realitat i que hi mantinguin una fidelitat, i també la relació entre ells. Aquesta tècnica té tres tractaments bàsics:

Clau alta produïda per la llum directa i reflectida a la vegada amb tons dominants clars.

Clau mitjana produïda per la llum reflectida no gaire intensa, amb tons mitjans i sense grans contrastos.

Clau baixa produïda per la llum directa molt forta amb tons dominants foscos i molt de contrast entre llum i ombra.
És necessari aconseguir distingir almenys deu valors tonals. Com a exercici previ, mira de reproduir, en un paper a part, la gamma de grisos que observes en l’escala inferior. Per fer-ho, utilitza un llapis tou (de 2B a 4B).



Escala de valors del gris.
Pas del blanc (màxima lluminositat) al negre (absència de llum) en nou valors tonals, gradualment constants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada