dilluns, 12 d’octubre del 2015

ESCAIRE I CARTABÓ

Col·locació dels escaires
En el dibuix geomètric la precisió és fonamental. Per això, es fan servir plantilles que ens ajudaran.
L'escaire i cartabó són dues peces fabricades amb material transparent i constitueixen la principal eina de treball en el dibuix geomètric.
L'escaire té forma de triangle rectangle isòsceles amb els angles de 90º i 45º. El cartabó té forma de triangle rectangle escalè, amb angles de 90º, 60º i 30º.
les dues plantilles es fan servir, fonamentalment, per traçar rectes paral·leles i perpendiculars, tot i que també s'utilitzen sovint per dibuixar diferents angles i inclinacions aprofitant la seva conjunta configuració d'angles.

dijous, 3 de setembre del 2015

6. LA LLUM EN L’ART

La llum i el seu ús per potenciar sensacions i espais ha estat un tema de gran interès artístic al llarg de la història, ja que el clarobscur ofereix enormes possibilitats de representació.

La correcta utilització de la tècnica del clarobscur dota de més expressivitat, força plàstica i naturalisme la composició artística.

En el Renaixement trobem artistes que feien servir aquesta tècnica. Rafael, Miquel Àngel i Leonardo da Vinci en són alguns dels més significatius. D’aquest últim destaquem la seva famosa obra «La Gioconda», on l’atmosfera especial es va aconseguir gràcies al savi joc de llums i ombres.

En el segle XVIII l’art barroc imposa un gust pel naturalisme amb una gran varietat temàtica, una forta expressivitat (explotació del gest), i el dolç sfumato de Leonardo és substituït per l’intens clarobscur: per la llum s’arriba a conquerir la perspectiva aèria (Velázquez), amb la qual cosa se supera la linealitat horitzontal assolida en el Renaixement.

Això permet crear diferents plans de profunditat i s’aconsegueix portar la realitat a l’obra pictòrica.
Jan VERMEER DE DELFT (1632-1675). «Militar i noia somrient» (1657).
Quadre d’un dels pintors més misteriosos. Assoleix un gran poder de penetració en la intimitat dels personatges, juntament amb la meticulosa observació de la llum i l’ús precís del color. A més del seu poder de seducció visual, l’obra és plena d’emblemes i d’al·lusions a la vida de l’època, i més específicament a la condició del pintor i el seu art en l’Holanda del segle XVII. En una mateixa imatge hi ha molts tipus i intensitats de llum: llum directa i llums reflectides, i, per tant, zones de gran contrast i zones degradades o matisades, brillantors i reflexos.



5. CAPTURA DE LA LLUM

Per practicar la tècnica del clarobscur, cal iniciar-se amb el dibuix de formes acromàtiques i monocromàtiques que faciliten la valoració de les tonalitats, cosa que elimina la dificultat que comporta el fet de trobar-les en formes policromes, on el clarobscur s’ha d’extreure d’entre les diverses saturacions dels diferents colors.

Dibuixar amb llapis és la forma ideal de començar el procés de millora de les habilitats per al dibuix. Dibuixar implica observar les formes de la llum i de l’ombra, i traduir el que veus en línies i signes difuminats sobre el paper.

Aquestes línies, signes o taques constitueixen un mapa: les direccions i formes que presenten són molt importants. Curiosament, si intentes dibuixar un objecte (un gerro com el del model de la fotografia) amb el coneixement i la concentració en el fet que es tracta d’una escaiola, pot ser que no ho aconsegueixis. El més important és observar les formes, les proporcions i la manera en què les àrees de foscor i de llum s’ajusten entre si.

A mesura que augmenta la teva destresa en el dibuix fet amb llapis, descobriràs que cada cop fas servir menys la goma d’esborrar. Mitjançant l’acumulació de traços i ratllats, l’objecte dibuixat adquireix una qualitat tridimensional.

Ara bé, abans de començar el dibuix has de tenir en compte les consideracions següents:
Analitza la forma del model, observant-ne l’estructura general per acoblar les formes geomètriques bàsiques amb els seus eixos i simetries.

Estudia com ha d’encaixar el motiu en el paper.

Considera la relació entre proporcions i les proporcions compartides amb els elements o objectes més pròxims.


Analitza les superfícies o textures del model, fixant-te en el comportament amb la llum i, a partir d’això, estableix correctament les brillantors i les ombres i, en definitiva, la gamma de grisos que proporciona l’efecte tridimensional.
PAS 1
Encaixa el dibuix en el full de paper procurant que hi quedi ben centrat.
Dibuixa-hi les línies, els eixos i les direccions més significatius, donant una visió esquemàtica de les formes en superfícies i volums geomètrics, com és el cas d’aquesta superfície de revolució. Destaca els contorns que sobresurten més per donar-hi els tons.
PAS 2
Continua emprant els tons extrems: comença pel més fosc deixant el blanc. Tot seguit, has de tenir present la relació de llums-objecte. D’aquesta manera, tindràs els tons límit del dibuix.
PAS 3
Aquesta darrera fase és la d’ombreig i d’estudi comparat del clarobscur. Sens dubte, és en la qual has de parar més atenció.
Vés difuminant-ho dels tons més foscos als més clars, per arribar a la brillantor, obrint gradualment la gamma de grisos cap al blanc. Finalment, hauràs de dibuixar-hi els petits detalls.

4. LLUM I TO: EL CLAROBSCUR

Hem vist que la il·luminació és el factor que ajuda a percebre l’espai el volum. El conjunt de tons i la distribució de llums i ombres en una composició o escena visual s’anomena clarobscur.

Llums i ombres, claredat i tenebres, llum conceptual i llum real, realitat amable i realitat dramàtica... això és el clarobscur.

El to és el grau d’il·luminació o de foscor d’una zona determinada. Quan l’aplicació de llums i ombres es fa correctament té lloc l’entonació d’una composició. Una composició mal entonada es torna confusa i de difícil interpretació perquè no matisa o no defineix bé els volums i els espais. Una composició ben entonada contrasta i matisa clarament volums i formes.

En la tècnica del clarobscur és molt important que els diferents tons s’ajustin a la realitat i que hi mantinguin una fidelitat, i també la relació entre ells. Aquesta tècnica té tres tractaments bàsics:

Clau alta produïda per la llum directa i reflectida a la vegada amb tons dominants clars.

Clau mitjana produïda per la llum reflectida no gaire intensa, amb tons mitjans i sense grans contrastos.

Clau baixa produïda per la llum directa molt forta amb tons dominants foscos i molt de contrast entre llum i ombra.
És necessari aconseguir distingir almenys deu valors tonals. Com a exercici previ, mira de reproduir, en un paper a part, la gamma de grisos que observes en l’escala inferior. Per fer-ho, utilitza un llapis tou (de 2B a 4B).



Escala de valors del gris.
Pas del blanc (màxima lluminositat) al negre (absència de llum) en nou valors tonals, gradualment constants.

3. COMPORTAMENT DE LA LLUM

La llum banya les superfícies dels cossos tot manifestant-se i percebent-se amb intensitats diferents, depenent de la forma, la textura, el color i el material de què es componen.

Segons la FORMA.
Les superfícies planes reben la llum i produeixen ombres relativament uniformes, de manera que generen un contrast definit i fort  entre totes dues, mentre que en les superfícies corbes (cilindres, esferes, etc.) la llum i l’ombra es reparteixen en un degradat, cosa que produeix una lleugera resplendor en la zona d’ombra pròpia: és la llum reflectida per la superfície on descansa el cos.

1 Llum directa
2 Penombra
3 Ombra pròpia
4 Llum reflectida
5 Ombra projectada 

Segons la TEXTURA.
Les superfícies polides reflecteixen amb molta intensitat la llum que reben, la desvien o la retornen en altres direccions i de vegades poden produir llampades o brillantors. Les superfícies rugoses, mats i poc polides retenen la llum que reben i en reflecteixen molt poca a l’exterior.


Segons el COLOR.
Els colors foscos, i sobretot el negre, absorbeixen els raigs de llum sense produir reflexos, però si el negre pertany a una superfície de textura polida finalment provocarà reflexos. Els colors clars i especialment el blanc reflecteixen la llum, però si el blanc pertany a una superfície de textura poc polida, rugosa o mat, retindrà la llum i la reflectirà molt poc. Les superfícies d’un determinat color tendeixen a reflectir la llum tenyida amb el color que tenen. Així, doncs, una superfície violeta reflectirà llum violàcia i una superfície taronja reflectirà llum ataronjada.


Segons el MATERIAL.
Els materials opacs no deixen passar la llum, per la qual cosa no poden produir transparències ni permeten que aquesta il·lumini altres objectes que hi hagi al darrere. Amb tot, poden reflectir una certa quantitat de llum als que siguin al davant. Els materials transparents o translúcids, tot i que en retenen una quantitat molt petita, deixen que la llum els travessi, cosa que permet il·luminar objectes posteriors. Un material transparent simultàniament pot deixar passar la llum en una direcció i reflectir-la amb gran intensitat en la direcció contrària.

2. DIRECCIÓ I EFECTES DE LA LLUM EN ELS OBJECTES

1 Llum FRONTAL
La llum és al davant del model, il·luminant gairebé totes les zones però generant poques ombres, per la qual cosa es perd la sensació de relleu i volum. Ens produeix una imatge força plana i les textures perden rellevància.
2 Llum LATERAL
La llum il·lumina un costat del model, cosa que crea l’ombra en el costat oposat. En aquest cas s’obté la sensació de relleu o volum i les superfícies semblen més riques en detalls, de manera que la textura esdevé més expressiva.
3 CONTRALLUM
La llum arriba des del darrere, de manera que els plans frontals del model romanen en l’ombra, mentre que els contorns de la figura ofereixen una aurèola de llum molt característic que la retalla o separa del fons.
4 Llum ZENITAL
La llum ve de dalt. En els retrats enfosqueix les conques dels ulls i el llavi superior, que recull l’ombra del nas.
Exagera els plecs i les arrugues de la pell i inunda d’ombres la mandíbula, els pòmuls i la barbeta, contornejant la part inferior i exterior del rostre amb ombres fortes.
5 Llum BAIXA
La llum ve de baix. Al contrari de la llum anterior, tot el que abans estava en l’ombra ara és il·luminat i tot el que estava il·luminat ara és ombra.
Tots els estudiosos hi atribueixen un caràcter fantasmal.
6 Llum COMBINADA
La llum no té una única font d’il·luminació. Se n’utilitzen unes quantes en diversos punts i amb diferents intensitats. En realitat, és una mescla o combinació dels efectes d’il·luminació que hem vist anteriorment.

1. NATURALESA DE LA LLUM

La llum que incideix sobre els objectes reals, o és llum natural (del sol) o és llum artificial (d’un focus o un llum); al seu torn, els objectes poden ser a l’espai exterior o en un interior. Aquestes són les quatre possibilitats que poden tenir lloc en l’observació de qualsevol escena o imatge. És evident que un mateix motiu ens oferirà matisos molt diferents depenent de l’ambient en el qual es dibuixi.
La llum natural varia segons les hores del dia, cosa que obliga el dibuixant a posar en pràctica el recurs de l’apunt previ, a fer una representació ràpida de les zones de llum i ombra que mostra l’objecte que és il·luminat.
La llum artificial és constant, no varia la posició de la font, de manera que permet sessions amb una durada que es pot controlar segons el que un vulgui.
Tots els objectes que formen part del nostre entorn els percebem gràcies a la llum natural o l’artificial.
L’alteració de les formes és conseqüència del major o menor grau d’intensitat dels raigs lluminosos.
Quan la llum no ensopega amb objectes o gasos el nostre ull no la percep, però quan s’hi interposa un objecte en la seva trajectòria, aquest es fa visible, de manera que és il·luminat per la zona encarada al focus i enfosquit per l’oposada. És per aquest motiu que les fotos de l’espai tenen el fons fosc.
Les ombres, causa contrària de la llum, creen l’efecte de relleu en els cossos i ajuden a comprendre la forma i el volum. Ens permeten, per tant, identificar els paisatges, els objectes, valorar les formes, les seves textures, els materials que els componen, i fins i tot les posicions respecte a altres objectes.
Llum natural.
La llum solar dota les formes d’una qualitat de suau modelatge, un volum delicadament definit i un contrast molt subtil.
Llum artificial.
La llum d’un focus accentua els contrastos, cosa que potencia els volums, i alhora l’ombra resultant es projecta.
La Terra vista des de l’espai exterior. La llum produïda per les radiacions solars il·lumina la nostra atmosfera de color blau a causa dels gasos que la componen. En la resta de l’espai, pràcticament buit de matèria, no es percep la llum.

1.1 La llum i l’ombra
La llum sempre va acompanyada de l’ombra, són inseparables i complementàries. Totes dues tenen el mateix valor configurador en la percepció de les formes volumètriques.
Absència d’ombra.
L’ombra és tan necessària com la llum per percebre les formes. Podem comprovar que a mesura que s’esvaeixen les ombres la visió dels objectes és més difícil.

1.2 Il·luminació directa i indirecta
Per bé que en una mateixa imatge hi ha moltes zones amb distintes intensitats de llum, haurem de distingir-ne dos tipus ben diferenciats: la llum directa [5], que produeix contrastos molt forts (com més intensa és, més fosca resulta l’ombra), i la llum indirecta o reflectida [6], la qual, per contra, matisa les superfícies dels objectes amb valors degradats.
En el cas de la llum reflectida, el color de la pantalla influeix en gran manera en els colors del model representat.
Si la pantalla és groga el model rep reflexos de llum groga. Si volem que rebi un altre color, tan sols haurem de canviar el color de la pantalla pel que vulguem.
Il·luminació directa.
És el nom que rep la il·luminació que incideix directament sobre la composició escènica.

Il·luminació indirecta o reflectida.
Es tracta d’aquella il·luminació que incideix directament sobre la pantalla reflectora i és retornada de nou sobre el model.
Per obtenir aquest efecte es pot fer servir, com a pantalla, una simple cartolina.

diumenge, 22 de març del 2015

Deformació de la figura humana

“Autorretrat amb orella vanada” 1889, de l’artista Vincent van Gogh.
1. Deformació esfèrica
IMG_3244IMG_3245IMG_3256IMG_3246IMG_3247IMG_3248IMG_3258IMG_3260
2. Deformació horitzontal i vertical a partir d’un rectangle o trapezi
IMG_3259
IMG_3254IMG_3255
Treballs dels alumnes de 2n ESO del curs 2014-15

Deformació de la figura humana

A partir del quadre “La jove de la perla”, 1665, de l’artista Johannes Vermeer i creant una quadrícula de 7x7 quadrats han realitzat aquests treballs els alumnes de 2n ESO del curs 2014-15.
12345678910

dilluns, 12 de gener del 2015