dilluns, 28 d’octubre de 2013

Traçat de paral·leles, perpendiculars i obliqües

Practica amb l'escaire i cartabó
Es necessiten escaire i cartabó que siguin del mateix joc, és a dir, la hipotenusa de l'escaire ha de tenir la mateixa mida que el catet més gran del cartabó.

Traçat de paral·leles
Per traçar paral·leles s'ha de mantenir el cartabó immòbil, subjecte amb una mà, mentre l'escaire es fa lliscar pel seu costat.

Traçat de perpendiculars
Inicialment, es disposa el costat més gran de l'escaire coincidint amb la línia sobre la qual traçarem les penpendiculars.
Tot seguit, es col·loca el cartabó com si anessim a traçar paral·leles, se subjecta amb una mà i amb l'altra es fa girar l'escaire, de manera que el catet que quedava a la dreta coincideixi amb el costat de la hipotenusa del cartabó.

Traçat d'obliqua
Se segueix elmateix procediment que en els casos anteriors, però es col·loquen les plantilles sobre el paper de manera que les línies traçades siguin oblíqües.
Exercici realitzat per un alumne.

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Reinterpretació d'una obra d'art

El curs passat van fer la interpretació del quadre de l'artista Leonarda Da Vinci, que porta per títol la "Gioconda".
“La Gioconda”, nom donat a la dama napolitana Monna Lisa, muller de Zanobi del Giocondo, 
va ser immortalitzada per Leonardo da Vinci entre els anys 1502 i 1506. 
L’obra ha estat reinterpretada per grans i variats artistes amb estils i tècniques molt diferents. 
És el cas del madrileny Juan Gris, un dels pintors més ortodoxos dins el moviment cubista;
del malagueny Picasso, combinant la brillantor del color amb un dibuix sense relleu i d’una 
violenta intensitat; i del francès F. Léger, creant volum amb color i perfils foscos; del colombià 
Fernando Botero, creant figures desproporcionades .


Ara et mostro exercicis fets per alumnes
 

 

Reinterpretar una obra d'art

En l'obra, "Las Meninas", oli de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez, 1656.
Velázquez, pintor barroc espanyol, va néixer a Sevilla el 1599. A onze anys va ingressar com aprenent en el taller de Francisco Pacheco i el 1617 es va fer pintor independent. Entre 1617 i 1623 va desenvolupar l'estil tenebrista, influït per Caravaggio.
El 1623 es va traslladar a Madrid on va obtenir  el títol de Pintor del rei Felip IV. Va mantenir amistat amb Rubens i va viatjar a Itàlia dues vegades. A partir de 1630 va rebre encàrrecs per al Palacio del Buen Retiro. Va ser un retratista excel·lent i també va pintar quadres de temàtiques diverses: escenes religioses o quadres mitològics. D'ençà de 1651 va pintar molt poc perquè va assumir diversos càrrecs de responsabilitat a la cort. L'obra de Las Meninas és d'aquest època. Velázquez va morir a Madrid el 6 d'agost de 1660.

L'escena del quadre representaria el moment en què l'artista  està pintant al seu taller i la infanta, amb la seva petita cort, s'ha apropat  per veure com treballa. aquest quadre es va titular originalment La Família de Felipe IV, encara que des del segle XIX se'l coneix com Las Meninas, que eren les noies que acompanyen els nens de la família reial.

[estret del llibre "Educació Plàstica 3 ESO". Grup Promotor Santillana.]

Aprèn a analitzar una pintura: Las Meninas
El quadre del Diego Velázquez conegut com Las Meninas (1656) és una obra mestra que converteix el que era un retrat clàssic de cort en una obra excepcional gràcies a la composició de l'escena i al tactament que hi fa de la llum i de la profunditat.

Així, l'escena mostra la infanta Margarida que ha entrat a l'estança on Velázquez fa un retrat dels reis Felip IV i Marianna d'Àustria, que es reflecteixen al mirall del fons. Dues dames d'honor portugueses (meninas), dos nans i un gos enorme envolten la infanta. A segon terme, dos servidors, i, al fons, sortint per la porta, l'aposentador reial.

El pintor ens situa en l'esguard dels monarques mateix, que observen l'escena mentre els retraten, i mitjançant el joc de llum i ombres crea la il·lusió d'espai i de profunditat. Per això, il·lumina molt les figures del primer pla, amb la llum d'una finestra que amb prou feines s'intueix, deixa a la penombra la resta de l'escena i torna a obrir un punt de llum a la porta que s'obra al fons. Aquest focus de llum, que contrasta amb la foscor del sostre i de les parets, fa de punt de fuga del quadre i li dóna profunditat.

[estret del llebre "Polis" 2n ESO. Ed. Vicens Vives]