En l'obra, "Las Meninas", oli de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez, 1656.
Velázquez, pintor barroc espanyol, va néixer a Sevilla el 1599. A onze anys va ingressar com aprenent en el taller de Francisco Pacheco i el 1617 es va fer pintor independent. Entre 1617 i 1623 va desenvolupar l'estil tenebrista, influït per Caravaggio.
El 1623 es va traslladar a Madrid on va obtenir el títol de Pintor del rei Felip IV. Va mantenir amistat amb Rubens i va viatjar a Itàlia dues vegades. A partir de 1630 va rebre encàrrecs per al Palacio del Buen Retiro. Va ser un retratista excel·lent i també va pintar quadres de temàtiques diverses: escenes religioses o quadres mitològics. D'ençà de 1651 va pintar molt poc perquè va assumir diversos càrrecs de responsabilitat a la cort. L'obra de Las Meninas és d'aquest època. Velázquez va morir a Madrid el 6 d'agost de 1660.
L'escena del quadre representaria el moment en què l'artista està pintant al seu taller i la infanta, amb la seva petita cort, s'ha apropat per veure com treballa. aquest quadre es va titular originalment La Família de Felipe IV, encara que des del segle XIX se'l coneix com Las Meninas, que eren les noies que acompanyen els nens de la família reial.
[estret del llibre "Educació Plàstica 3 ESO". Grup Promotor Santillana.]
Aprèn a analitzar una pintura: Las Meninas
El quadre del Diego Velázquez conegut com Las Meninas (1656) és una obra mestra que converteix el que era un retrat clàssic de cort en una obra excepcional gràcies a la composició de l'escena i al tactament que hi fa de la llum i de la profunditat.
Així, l'escena mostra la infanta Margarida que ha entrat a l'estança on Velázquez fa un retrat dels reis Felip IV i Marianna d'Àustria, que es reflecteixen al mirall del fons. Dues dames d'honor portugueses (meninas), dos nans i un gos enorme envolten la infanta. A segon terme, dos servidors, i, al fons, sortint per la porta, l'aposentador reial.
El pintor ens situa en l'esguard dels monarques mateix, que observen l'escena mentre els retraten, i mitjançant el joc de llum i ombres crea la il·lusió d'espai i de profunditat. Per això, il·lumina molt les figures del primer pla, amb la llum d'una finestra que amb prou feines s'intueix, deixa a la penombra la resta de l'escena i torna a obrir un punt de llum a la porta que s'obra al fons. Aquest focus de llum, que contrasta amb la foscor del sostre i de les parets, fa de punt de fuga del quadre i li dóna profunditat.
[estret del llebre "Polis" 2n ESO. Ed. Vicens Vives]
