diumenge, 22 de setembre de 2013

5. SÍNTESI. LA CAMPANYA PUBLICITÀRIA

Els anunciants, com a clients, contracten els serveis de les agències de publicitat perquè l’equip d’experts de la comunicació (psicòlegs, sociòlegs, dissenyadors, artistes plàstics i tècnics) preparin una campanya.


El cost d’una campanya s’encareix, sobretot, en funció dels canals (premsa, ràdio, televisió,...) que s’utilitzin.
Són molt diners en joc! L’equip creatiu no pot improvisar i ha d’engegar el procés següent:
Estudi del producte: cal conèixer les característiques que puguin fer desitjable el producte i la possible oferta en el mercat de productes similars de la competència.
Investigació sobre els consumidors potencials: cal conèixer les motivacions, les actituds i els comportaments del consumidor: qui compra?, per què compra?, quan i com compra?.
Disseny dels missatges publicitaris: cal aconseguir que un anunci atregui l’atenció, sigui comprès, desperti el desig de consum i provoqui l’acció de compra.




4. VALORS I CONTRAVALORS EN LA PUBLICITAT

Actualment la publicitat pot influir sobre els costums i actituds de la població. Incideix en el seu benestar perquè informa de productes i serveis que poden adquirir i satisfer interessos comercials. Però també, la majoria d’empreses obliguen a atraure l’atenció del públic i de convèncer-lo perquè consumeixi el que s’està anunciant!.
Això fa que, sovint, la publicitat no respecti prou alguns dels valors universals de la convivència humana, com la sinceritat, la igualtat, l’honestedat, la justícia,...
Els arguments de motivació més utilitzats pels publicistes solen insistir en les següents aspiracions, desitjos i instints de les persones:
Poder, importància, possessió, nivell de vida, luxe, fama, ...
Èxit, força, dinamisme, joventut, ...
Estil, modernitat, atractiu, elegància, simpatia, ...
Plaer, comoditat, salut, ...
Per a fer evident el complex entramat d’efectes positius i negatius que provoca l’allau publicitari actual, proposem d’analitzar-los en relació a temes rellevants.
1. Creativitat, art i publicitat
Un anunci, cada dia més, ha de conquerir l’atenció i l’interès de l’espectador entre molts altres estímuls publicitaris que també se’l disputen. Això obliga els publicistes a un continuat esforç d’enginy i d’investigació creativa en l’ús del llenguatge visual i plàstic que desemboca sovint en la creació d’imatges publicitàries d’extraordinària qualitat artística. La seva àmplia difusió pot tenir una influència educativa en la sensibilitat i la capacitat d’apreciació artística.
Per altra banda, la necessitat desenfrenada d’arribar al consumidor fa que la publicitat utilitzi obres artístiques clàssiques i actuals sense el respecte degut al patrimoni cultural.

 




2. Publicitat comercial i gent jove
En l’adolescència, sorgeix la necessitat de reafirmar la pròpia identitat i es tenen gustos personals en l’àmbit de la comunicació, que solen ser diferents als dels adults.
El publicista, que coneix aquest moment psicològic, indaga en el segment de població juvenil, quin és el llenguatge més motivador per a planificar una campanya publicitària.
Dos factors es revelen decisius en la comunicació publicitària comercial amb el jovent: l’estil i el tema del missatge.


L’estil més ben rebut es basa en la utilització d’elements del llenguatge visual i plàstic impactants i contrastats amb predomini d’estructures compositives molt dinàmiques i agosarades. També es prefereixen els resultats espectaculars que permet la tecnologia infogràfica. Un estil ben allunyat dels gustos dels adults.
El tema presenta situacions dinàmiques i fantasioses allunyades de la lògica. Els protagonistes dels anuncis no apareixen com a consellers sinó que semblen companys que usen i consumeixen els productes en els ambients quotidians.


La indagació en els gustos i actituds de les noves generacions fa avançar creativament el llenguatge publicitari i evita que quedi estancat repetint sempre les mateixes solucions graficoplàstiques.
Però cal estar alerta i no deixar-se arrossegar per l’expressivitat espectacular i màgica que transmeten els anuncis i acabar preferint els articles de les marques més i millor anunciades: la publicitat i el producte són coses diferents!

3. Els temes sensuals fan vendre
La publicitat se serveix sovint de nois i noies de parelles seductores per a anunciar els més diversos productes: des de iogurts a ulleres, des de perfum fins a cotxes, etc.
El publicista utilitza personatges atractius i situacions d’èxit personal per tal d’associar-los mentalment al consum del producte que s’està anunciant.

És evident que la publicitat promou una excessiva valoració de la imatge externa i de la sensualitat i arracona altres qualitats i altres tipus de relacions humanes, com són l’amistat, la creativitat, la tendresa, la generositat, la sensibilitat,... Aquest és un dels aspectes de la publicitat actual més negatiu.


4. La publicitat també pot educar
Entre l’allau d’anuncis que ens arriben, n’hi ha que no tenen caràcter comercial.

Dintre d’aquest grup, podríem destacar els que promouen les institucions per a donar informació o consell als ciutadans. Els missatges que transmeten acostumen a tenir una gran repercussió social i alguns incideixen en el camp de l’educació dels ciutadans: els drets i deures de les persones, educació no discriminatòria, cura de la salut (tabaquisme, alcoholisme, conducció temerària,..., protecció del patrimoni natural (prevenció del foc, protecció de les diverses espècies de sers vius,...). Aquest tipus de publicitat desvetlla la implicació dels ciutadans i promou un estat d’opinió.




3. ELS ROLS SOCIALS

Hem d’entendre per rols socials els papers o les funcions que s’assignen a cada individu en la societat. A la publicitat, aquesta funció és moltes vegades sexista, racista, i fins i tot irreal. Ser home o dona, jove o adult, infant o ancià, comporta unes obligacions que la publicitat no només posa en evidència sinó que, a més, contribueix a perpetuar.
Actualment es comença a percebre un canvi en els rols, que es presenten més coincidents amb la societat actual.

L’HOME
A la publicitat l’home ha estat sempre el responsable de la família i el que pren les decisions rellevants. A ell es dirigeixen els anuncis de productes cars, com els cotxes, les ofertes bancàries, els assegurances de vida, etc.
L’home actual que mostra la publicitat comença a ser més sensible, més preocupat per l’educació dels infants i per compartir les tasques domèstiques. Alhora se’l comença a veure com element eròtic i estètic en alguns anuncis.

LA DONA
La publicitat, des dels seus inicis, ha mostrat la dona amb una única ocupació: la cura de la casa, dels fills i del marit. Però, en molts casos, ha estat i és objecte eròtic en els anuncis amb la finalitat de vendre productes al públic masculí.
Ara, la dona comença a aparèixer –tal com és a la realitat- independent, amb feines de responsabilitat fora de la llar. Però continua assumint les tasques de la casa i la cura dels fills. És, per tant, consumidora de productes de bellesa, de moda i de neteja de la llar.


ELS JOVES
La publicitat proposa un mite juvenil dinàmic, alegre i de gran poder adquisitiu: moda, cotxes, motos...
Les motivacions que caracteritzen aquest sector de consumidors són, per exemple, les discrepàncies amb els pares, la bellesa física, les festes, la música, el ball, el sexe i els esports.


ELS INFANTS

L’infant pot aparèixer com a protagonista als anuncis dirigits al consumidor adult. Se n’utilitza la simpatia, la tendresa i la indefensió. D’altra banda, l’infant és objectiu publicitari com a consumidor de productes alimentaris, joguines, caramels, gelats, etc. 


2. RECLAMS EN PUBLICITAT

En publicitat és tan important el que s’hi diu, com la forma com es diu.  Això fa que la creació publicitària sigui una activitat artística integradora de funcions informatives i exhortatives i de funció estètica (pretén emocionar, seduir, enamorar,... amb la imatge.
La publicitat és l’art de convèncer.
Els anuncis impacten per:
       L’expressivitat aconseguida amb l’ús de les tècniques tradicionals i tecnològiques de producció d’imatges.
       L’expressivitat dels propis elements del llenguatge visual i plàstic i de les sensacions que generen les composicions. Per a comunicar amb insinuacions i emocions.
       Juga amb els valors expressius del tema i el simbolisme de les imatges per a comunicar amb insinuacions i emocions.
Recursos de retòrica visual
1. La repetició
Insisteix a mostrar una situació, una acció o una cosa i repeteix la seva imatge moltes vegades. Una repetició que pretén remarcar molt el missatge, o insinuar l’ús d’un servei o producte o les seves múltiples utilitats.

2. La comparació
S’utilitza per explicar les característiques d’una cosa, es diu que és com una altra, o sigui que se les compara entre elles.
Compara i destaca determinades qualitats del producte que s’anuncia.

3. La hipèrbole
Sovint s’exagera per a convèncer al interlocutor. La imatge també permet l’expressió i representació exagerada per a convèncer d’allò que es vol.
La infografia és la tècnica que facilita la introducció de tot tipus d’exageracions fantàstiques i impactants en les imatges.

4. La sinècdoque
Consisteix a mostrar la imatge d’una part d’una cosa com si fos la cosa completa.
Aquest enquadrament parcial ha de presentar un detall prou significatiu perquè l’espectador es pugui imaginar la resta. I fer-li jugar a descobrir de quin producte es tracta, com si fos una endevinalla.

5. La personificació
Sovint la publicitat presenta imatges de productes caricaturitzats com si fossin persones, amb cara, amb braços i cames, parlant, cantant i ballant,... La personificació consisteix a donar característiques humanes a coses o animals.
S’aconsegueix despertar simpatia pel producte anunciat i també que es memoritzi amb facilitat la marca.


6. La metàfora
Quan un element s’indica amb el nom o amb la forma d’una altra per a fer una comparació màxima entre les seves característiques.
En una metàfora visual la imatge d’una, substitueix la d’una altra per apropiar-se de les seves qualitats.


7. El contrasentit
Consisteix a integrar, en una imatge realista, dues coses que el sentit comú no posaria mai juntes.
Les noves tecnologies permeten trucatges que fan creïbles les imatges amb les contradiccions més inversemblants i fantàstiques.

Tots aquests recursos retòrics s’utilitzen sovint en les imatges dels anuncis. Qualsevol expressió retòrica es pot transferir molt fàcilment entre el llenguatge verbal i les imatges.
En la publicitat, el llenguatge verbal i llenguatge visual i plàstic han estat aliats des de sempre. Al principi de la publicitat impresa, la imatge només il·lustrava o era la capçalera de l’escrit. Amb el temps, les imatges han anat prenen rellevància, i ara, juntament amb els eslògans, criden l’atenció i convencen el públic.


1. LA PUBLICITAT

1.       Què és la publicitat? És un acte de comunicació que té el propòsit d’aconseguir un determinat comportament del públic, ja sigui en l’àmbit comercial, polític o moral.
Els anuncis poden ser:
  1. De productes: els aliments, etc.
  2. Oferir serveis: agències de viatges, etc.
  3. Promoure comportaments cívics: participació en eleccions o l’ajut a víctimes de conflictes bèl·lics.
La publicitat també permet el finançament de la majoria de mitjans de comunicació de masses. Els diaris i les revistes; les emissores de ràdio i les cadenes de televisió.

2.       Funcions de la publicitat
INFORMATIVA: És molt útil perquè explica al consumidor quins productes i serveis té al seu abast en el mercat i com són.
Si el consumidor coneix l’oferta, podrà triar.
EXHORTATIVA: Està creada per a convèncer el receptor d’alguna cosa, sense transmetre informació objectiva sobre els productes.
L’ús continuat d’aquests recursos persuasius pot arribar a aconseguir que la societat adquireixi els valors i ideals que més convenen als fabricants.

3.       Recorregut per la història de la publicitat
No és un fenomen recent.
Antigament, la publicitat era oral: els artesans i pagesos oferien, cridant, els seus productes en les fires.

En la Grècia i Roma clàssiques hi havia qui es dedicava a pregonar notícies i a oferir de paraula, al carrer, els productes que es venien en els comerços.



LA PREMSA
S’anomena premsa al conjunt de diaris i revistes que es poden comprar al quiosc.
       La publicitat arriba, sobretot, en forma d’anuncis impressos .
       Hi ha publicacions d’informació general i especialitzada.
       Cada publicació té un tipus de lector amb un perfil bastant definit: nivell sociocultural, ideari, professió, edat, aficions, ...
       Hi ha publicacions dirigides als nois i noies adolescents, als afeccionats a l’esport, al col·lectiu de metges, ...
LA PUBLICITAT DE CARRER
És el tipus de publicitat que trobem als carrers, a les carreteres, a les estacions, als aeroports, als espadis esportius,...
       Són cartells, tanques, banderoles, pancartes, anuncis lluminosos,...
       També la que porten pintada els vehicles de transport públic, com autobusos, tramvies, taxis,...
       Tenen grans dimensions.
Característiques:
       Ha de ser impactant, si vol atreure les mirades entremig de tots els altres elements del paisatge.
       Ha de tenir poc text, perquè es pugui llegir ràpidament quan se circuli amb vehicles.
LA PUBLICITAT DIRECTA
És el tipus de publicitat que es dirigeix a uns destinataris molt concrets, els habitants d’un barri, un col·lectiu de professionals, els usuaris de determinats serveis,...
Característiques:
       Pren la forma de fulletons, catàlegs, fulls impressos,... que es trameten per correu o que es dipositen directament a les bústies de les vivendes d’un sector de la ciutat.
LA PUBLICITAT TELEVISIVA
La televisió amb el poder de realisme de la imatge en moviment i el so, es converteix en un autèntic venedor a domicili.
Característiques:
       És utilitzada per a productes i serveis de consum massiu i assequibles per a gran part de la població.
       La televisió és el canal de transmissió de publicitat més car, depèn de l’audiència de la cadena i de la franja horària d’emissió.
LA PUBLICITAT A INTERNET
La xarxa telemàtica ofereix un nou canal de difusió de publicitat.
Característiques:
       Les pàgines web de lliure consulta o d’entrada a serveis és provable que continguin publicitat.
       Els anuncis poden integrar tant imatges fixes com imatges en moviment i també so.
       Una altra manera de vehicular la publicitat a Internet és a través del correu electrònic.


VOCABULARI
       Exhortatiu: que procura de manera persuasiva que algú faci alguna cosa. Es fa servir per aconsellar, demanar, manar o prohibir.
       Eslògan: frase curta que serveix per a fer publicitat d’un producte o per a convèncer d’alguna cosa.
       Consumidor potencial: persona que té probabilitats de consumir o gastar un producte.

dimecres, 4 de setembre de 2013

Textures visuals, segons Philip Baudelocque

Els alumnes de segon curs de secundària han realitzat aquest treball individual I alhora col·lectiu sobre textures visuals. Ens hem inspirat en l’obra de l’artista Philip Baudelocque. Podem observar la seva obra pels carrers de París, crea marevelloses il·lustracions efímeres, doncs el material amb què treballa és simplement guix blanc sobre fons negre. Els seus animals gegants, realitzats a ma, els divideix en plans que són treballats individualment amb textures a base de patrons que moltes vegades simulen constel·lacions.
Procés creatiu
p1p2p3p4p5p6p7p8p9p13p11p14p15p16p18p17
Exposició dels treballs
p21p41p19p20p22p27p28p25p23p26p24p30p39p34p31p33p32p35p29p37p38p40p36p39
p46p44p47p48p43
p45