1. LES FIGURES I FORMES BÀSIQUES

El món de les formes geomètriques rivalitza i es complementa amb el de les formes de la naturalesa.

Les formes naturals són belles pel fet de no ser exactament regulars; les formes geomètriques, en canvi, són belles si són regulars amb exactitud.

Totes les formes de la naturalesa contenen geometria. A vegades aquesta geometria es pot reconèixer de seguida (la taronja és esfèrica, la fulla d’heura és pentagonal), però altres cops aquestes formes s’amaguen, són diminutes, visibles tan sols amb el microscopi i originen formes aparentment no geomètriques (per exemple, un floc de neu es compon de cristalls hexagonals). 

Altres vegades la geometria, a més, guia el creixement de determinats organismes: la figura humana és simètrica; algunes closques, com les dels cargols, es desenvolupen seguint una espiral que es deriva del quadrat; el creixement d’alguns vegetals o la disposició dels pètals d’una infinitat de flors segueix un esquema poligonal.

D’altra banda, en els objectes construïts per l’ésser humà la presència de la geometria també hi és gairebé sempre evident: la roda és circular, les cares de les piràmides són triangulars, l’escala de cargol és helicoïdal, etc. 

Les formes naturals es representen per observació, impuls, sentiment; les formes geomètriques es guien per rigoroses lleis matemàtiques.

La geometria utilitza el moviment per desenvolupar les dimensions o passar d’una dimensió a una altra. Si el punt es mou en una direcció inalterable a partir d’una posició inicial, l’empremta del seu itinerari forma la línia recta –segment–, que és la primera dimensió: la longitud (el punt està mancat de dimensió). Movent la línia en qualsevol altra direcció distinta de la seva, s’obtenen figures amb formes bidimensionals, de manera que s’hi incorpora la segona dimensió: la superfície plana.

De totes les formes, el triangle, el quadrat i el cercle són les que permeten una major modulació de l’espai. Això fa que siguin les figures més utilitzades i, per tant, bàsiques, en el llenguatge graficoplàstic.

És estable i sòlid, amb dinamisme cap als vèrtexs. Si se n’accentua la verticalitat, suggereix moviment i elevació. Si s’inverteix, inestabilitat. Simbolitza l’agudesa i la intel·ligència.

És la forma més modesta i alhora la més precisa i estable. La seva estructura és rígida i equilibrada pel que fa a les tensions que presenta. Simbolitza la rectitud i l’honestedat, i representa la solidesa.

És la més harmònica de totes les formes. S’hi irradia la força o la tensió simètricament en totes direccions. Simbolitza la intimitat, la perfecció, l’infinit.

La geometria en la naturalesa i en les construccions humanes es pot trobar en un gran nombre d’exemples que podem descobrir al nostre voltant: la disposició triangular dels lòbuls dels trèvols, les conquilles en espiral, la forma i la disposició dels elements estructurals de l’arquitectura, la forma pentagonal de les estrelles de mar o les ones circulars que es formen en caure una gota de pluja sobre l’aigua.