dilluns, 10 de desembre del 2012

1. LA NATURALESA DEL COLOR


Al llarg del dia, els nostres ulls perceben milers de colors. El color és una sensació que percebem gràcies a la naturalesa de la llum, a la seva acció sobre els objectes i als nostres òrgans visuals. El color defineix la forma i el contorn dels objectes, completa la caracterització de les superfícies, comunica sentiments i evoca sensacions.
Durant segles, l’ésser humà es va preguntar quina era la causa per la qual sovint, en la natura, apareixia una disposició cromàtica formada per bandes de colors vivíssims que es repetien una vegada i una altra: l’espectre. Per què la disposició dels colors en l’arc de sant Martí o en les gotes d’aigua era sempre la mateixa?
Dispersió de la llum solar en travessar un prisma de vidre.

Fou l’any 1666 quan Isaac Newton descobreix, per casualitat, la veritat oculta que hi ha darrere l’espectre en demostrar que els colors eren components integrants de la llum blanca o llum solar. L’experiència física va consistir a fer passar un feix de llum blanca a través d’un prisma de vidre: la llum es dispersa en els colors de l’espectre cromàtic (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta, és a dir, els colors de l’arc de sant Martí).
La sensació lluminosa penetra en l’ull a través de la pupil·la i arriba a la retina. La informació que rep la retina és enviada al cervell mitjançant el nervi òptic. El cervell interpreta les sensacions rebudes i ens indica el que hem vist.
Entendre el color és afegir una dimensió a la vida. 
L’estudiarem i el tractarem fent referència a tres aspectes diferents:
- Els raigs lluminosos acolorits: el color tal com el considera la física.
- Les substàncies o materials colorants: el color en les arts.
- Les sensacions cromàtiques: efectes fisiològics i psicològics del color.
La llum és alegria, vitalitat, energia, font fèrtil i inesgotable de tot l’univers de color que ens ofereix la naturalesa.
Claude Monet. "Puente japonés", 1899.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada