En l’art, l’aplicació
de textures a les diferents superfícies és un procés indispensable per
aconseguir resultats atractius i impactants. Si bé en el dibuix les textures
són totalment bidimensionals, en el cas de la pintura poden tenir un cert
relleu (per acumulació de matèria pictòrica), mentre que en l’escultura i
l’arquitectura són plenament tridimensionals.
Vincent
VAN GOGH.
«Jove
camperola», 1890.
La tècnica de l’oli permet utilitzar el color en pinzellades molt denses,
que doten la tela d’unes textures de gran relleu i aconsegueixen atraure
l’atenció de l’espectador.
Pilar
FRANCESCH.
«Estiu»,
2002.
Aquesta escultura realitzada en bronze té una textura molt polida que
confereix a l’obra una sensació d’extraordinària delicadesa i sensibilitat
.
Norman FOSTER.
«Hong Kong & Shangai
Bank»,
1986.
En aquest edifici, en comptes d’amagar els elements
estructurals, se’ls deixa ben visibles en la façana, cosa que proporciona
interessants textures que potencien la modernitat i l’atreviment de l’obra.
