dimecres, 12 de setembre de 2012

2. USOS DE LA IMATGE


Què és el que passa quan contemplem una obra escultòrica, un quadre o bé una fotografia artística? Veiem una imatge que ens pot resultar agradable, més o menys estètica, que fins i tot ens pot inspirar sentiments diversos, segons la fantasia i l’estat anímic en què ens trobem: és una obra de lliure interpretació. Per contra, si ens aturem a observar un cartell que anuncia un esdeveniment, veiem un senyal viari o contemplem la coberta d’un llibre, rebrem una informació concreta sense que hi hagi la possibilitat que sigui mal interpretada.
                 

                                               
                                           
En el primer cas, la informació de la imatge té valor propi com a obra d’art; en el segon, només té el valor de la informació que el dissenyador gràfic hagi transmès: a quin acte convoca el cartell, un senyal de stop a 150 metres o la representació que caracteritzi el contingut del llibre.
Aquesta necessitat que la informació transmesa arribi amb el missatge exacte no és producte d’un moment d’inspiració, com en l’obra d’art, sinó conseqüència d’una anàlisi rigorosa.
Per tant, el llenguatge visual troba aplicacions no tan sols en l’obra artística, sinó també en:
la informació: senyalitzacions, reportatges fotogràfics i representacions descriptives.
la persuasió: cartells, tanques i anuncis publicitaris i manifestos (sempre amb la seva funció exhortativa).
la narració: historietes, còmics, il·lustracions de llibres, cinema i televisió.
Vassili KANDINSKI. «Composició IV», 1911.
És una obra mestra o simples gargots? En contemplar el quadre, la interpretació subjectiva de l’espectador és fonamental: la imatge pot tenir molts significats.
La informació visual
L’ús de la imatge com a mitjà d’informació es produeix de manera contínua al nostre voltant. Són una mostra d’això els senyals de circulació, les icones que hi ha als carrers i edificis que ens faciliten la localització de determinats serveis (sortides, lavabos, sales d’espera, telèfons) o que ens indiquen els comportaments que hem de seguir (no fumar, romandre en silenci), etc.

                               
                                  
L’ús informatiu també es pot trobar en els reportatges fotogràfics, mapes i plànols, gràfics estadístics, llibres il·lustrats, revistes de tota mena...
                                
                                            
La persuasió visual
Aquest tipus de missatge visual el fa servir, sobretot, la publicitat, que pot aparèixer a diaris i revistes, a tanques publicitàries, a la televisió, a Internet, etc. A través d’aquests canals, la publicitat influeix sobre la nostra forma de viure, els nostres hàbits, actituds i maneres de parlar. La publicitat es pot expressar mitjançant l’impacte visual, les imatges entranyables, amb la qual cosa despertarà la nostra consciència o el nostre sentit crític, o bé, mitjançant l’humor.
                         
A vegades, els «ens públics» o les associacions promouen campanyes de conscienciació emprant el mateix llenguatge visual que la publicitat comercial.
               
La narració visual
Una successió d’imatges es pot emprar amb finalitats narratives, és a dir, amb la intenció de transmetre al receptor una determinada història. Les imatges poden estar en moviment (tal com passa en el cinema o la televisió) o bé poden ser estàtiques (com s’esdevé en el cas dels còmics, historietes i tires còmiques, o en les il·lustracions de llibres de literatura).
L’impacte visual del còmic ha fet que aquest mitjà narratiu sigui un dels preferits del jovent, per la seva capacitat per contar històries plenes de fantasia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada