La línia és el traç
que deixa un punt en moviment sobre una superfície.
La seva representació
–com qualsevol altre signe– es pot traçar amb diversos instruments i sobre
diferents materials.
Depenent del seu traçat
la línia pot ser:
• Recta: línia d’una sola direcció.
• Corba: línia sense trams rectes.
• Poligonal o trencada: línia formada per dos o més segments rectilinis
de diverses direccions.
• Mixta: línia que neix de la combinació de les anteriors.
En el dibuix lliure, la
força expressiva de la línia és tan forta que permet plasmar els conceptes
abstractes d’una idea. Podem aconseguir–mitjançant variacions visibles de la
velocitat, el gruix i la manera en què el mitjà o el suport respon– significats
i respostes a sensacions i tarannàs diferents; això és el que anomenem modulació de la línia. Amb tot, aquestes qualitats expressives són inadequades en
el dibuix tècnic de projectes, que exigeix, sobretot, una exactitud
quantificable i línies de gruixàries precises.
 |
| Henry MATISSE, 1942 |
Pablo PICASSO. «Jove amb rínxols», 1955.
Amb
un traç ferm i decidit i una bona capacitat d’observació n’hi ha prou per
captar qualsevol imatge amb sensibilitat i expressivitat.
La línia sorgeix en el moment en què el punt perd la seva
passivitat i es desplaça en alguna direcció. Quan es fotografien les avingudes
per les quals transiten vehicles, els llums del davant i els del darrere
dibuixen línies que marquen la seva trajectòria.
L'EXPRESSIVITAT DE LA LÍNIA
Segons la trajectòria
que segueix el punt que configura una línia, podem distingir diversos tipus de
línies, ja siguin rectes,
corbes, ondulades, etc.
Cadascuna d’elles té possibilitats
expressives diferents, com
també les seves combinacions, algunes de les quals et mostrem a continuació:
1.HORITZONTALS:
Estabilitat. Repòs.
2.VERTICALS:
Equilibri. Elevació.
3.CONCURRENTS:
Direcció. Dinamisme.
4.INCLINADES:
Inestabilitat. Confusió.
5.ONDULADES:
Moviment. Vibració.
6.AMB GIR
CONTINU: Profunditat.
Sensibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada