divendres, 21 de setembre de 2012

1. EL SIGNE I EL PUNT


El primer contacte entre el llapis, el retolador o el pinzell i una superfície produeix, en termes perceptius, un signe, que constitueix la més simple unitat visual en l’espai.
En el llenguatge visual el signe és un «punt», una «línia», un «traç» del llapis sobre el paper, del pinzell sobre la taula o la tela, de la gúbia sobre un material dur, etc. En definitiva, l’empremta feta per representar o expressar alguna cosa.
L’empremta de la pinzellada i la incisió de la gúbia sobre el linòleum determinen signes de diferent naturalesa.

Vassili KANDINSKI. «Motiu 17», 1926.
L’artista fou un gran estudiós del punt i la línia i de les seves múltiples possibilitats gràfiques i expressives. Va plasmar els seus coneixements en el llibre Punt i línia sobre el pla (1926).

2. EL PUNT COM A CENTRE D’ATENCIÓ VISUAL
El punt és l’element base de la comunicació i, per tant, el més elemental dels signes gràfics. La imatge d’un punt gràfic no es correspon amb la del punt geomètric, que, com a ens abstracte, està mancat de dimensions i, en conseqüència, de forma. El punt visual o gràfic és el signe més petit i, com a tal signe, emergeix del fons, s’imposa a la percepció i té un significat.
La forma i les dimensions d’un punt visual varien depenent d’alguns factors: l’instrument que el produeix (llapis, bolígraf, retolador, pinzell, punxó, etc.), el suport sobre el qual actua l’instrument (paper, cartró, tela, fang, fusta, etc.) o la pressió de la mà que l’imprimeix.
El punt ideal que tots tenim al cap quan evoquem la idea és un cercle petitíssim, idealment perfecte, però si examinem amb una lupa una sèrie de punts, cadascun d’ells té una forma que el diferencia dels altres, cosa que implica significats perceptius diferents.



Situacions del punt en l’espai.
1.Un punt centrat en el pla atrau l’atenció de l’espectador i transmet una sensació d’equilibri i ordre.
2.Si el punt el situem en un cantó es genera una sensació de moviment en diagonal. Si, a més, se situa en la part superior genera estabilitat.
3.Quan el punt se situa centrat en vertical però desplaçat en l’horitzontal transmet sensació de moviment i velocitat.
4.Un punt situat en la base del pla suggereix repòs, encara que no estigui centrat en l’horitzontal.
2.1. Ombreig per mitjà del punt
Mitjançant l’ús de punts, podem definir el contorn dels objectes, com també el seu volum. Aquest darrer cas s’aconsegueix gràcies a la seva acumulació o dispersió: la concentració de punts forma àrees de color fosc o d’ombres, mentre que els punts dispersos produeixen zones clares o il·luminades. A més, la mida dels punts ens permet suggerir la sensació de profunditat, atès que els punts més grans sembla que estiguin més a prop els uns dels altres que els més petits.
2.2. Acolorir amb punts
La realització de composicions mitjançant punts de colors és una tècnica anomenada puntillisme. La proximitat o superposició de punts de diferents colors es pot fer servir per obtenir tons nous o bé per matisar els colors.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada