El primer contacte
entre el llapis, el retolador o el pinzell i una superfície produeix, en termes perceptius, un signe, que constitueix la
més simple unitat visual
en l’espai.
En el llenguatge visual
el signe és un «punt», una «línia», un «traç» del
llapis sobre el paper, del
pinzell sobre la taula o la tela, de la gúbia sobre un material dur, etc. En
definitiva, l’empremta feta per representar o expressar alguna cosa.
L’empremta de la pinzellada i la incisió de la gúbia sobre el linòleum
determinen signes de diferent naturalesa.
Vassili KANDINSKI. «Motiu 17»,
1926.
L’artista
fou
un gran estudiós del punt i la línia i de les seves múltiples possibilitats gràfiques i
expressives. Va plasmar els seus coneixements en el llibre Punt i línia sobre
el pla (1926).
2. EL
PUNT COM A CENTRE D’ATENCIÓ VISUAL
El punt és l’element base
de la comunicació i, per
tant, el més elemental dels signes gràfics. La imatge d’un punt gràfic no es correspon amb la del punt
geomètric, que, com a ens
abstracte, està mancat de dimensions i,
en conseqüència, de
forma. El punt visual o gràfic és el signe més petit i, com a tal signe,
emergeix del fons, s’imposa a la percepció i té un significat.
La forma i les
dimensions d’un punt visual varien depenent d’alguns factors: l’instrument que
el produeix (llapis, bolígraf, retolador, pinzell, punxó, etc.), el suport
sobre el qual actua l’instrument (paper, cartró, tela,
fang, fusta, etc.) o la pressió
de la mà que l’imprimeix.
El punt ideal que tots
tenim al cap quan evoquem la idea és un cercle petitíssim, idealment perfecte, però si examinem amb
una lupa una sèrie de punts, cadascun d’ells té una forma que el diferencia
dels altres, cosa que
implica significats perceptius
diferents.
Situacions del punt en l’espai.
1.Un
punt centrat en el pla atrau l’atenció
de l’espectador i transmet una sensació d’equilibri i ordre.
2.Si el
punt el situem en un cantó es genera una sensació de moviment
en diagonal. Si, a més, se situa en la part superior genera
estabilitat.
3.Quan el
punt se situa centrat en vertical però desplaçat en l’horitzontal transmet
sensació de moviment i velocitat.
4.Un punt
situat en la base del pla suggereix repòs, encara que no estigui centrat en
l’horitzontal.
2.1. Ombreig per mitjà del punt
Mitjançant l’ús de punts, podem
definir el contorn dels objectes, com també el seu volum. Aquest darrer cas
s’aconsegueix gràcies a la seva acumulació o dispersió: la concentració de punts forma àrees de color fosc o
d’ombres, mentre que
els punts dispersos
produeixen zones clares o
il·luminades. A més, la mida dels punts ens permet suggerir la sensació de profunditat, atès que els punts més grans sembla
que estiguin més a prop els uns dels altres que els més petits.
2.2. Acolorir amb punts
La realització de
composicions mitjançant punts de colors és una tècnica anomenada puntillisme. La proximitat o superposició de punts de diferents colors
es pot fer servir per obtenir tons nous o bé per matisar els colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada