dimecres, 12 de setembre de 2012

1. EL LLENGUATGE DE LA IMATGE

Un dels trets que defineixen millor l’espècie humana és l’enorme i diversa capacitat per relacionar-se amb els seus semblants. Els éssers humans tenim la necessitat constant i ineludible de comunicarnos, tant si és per aprendre o ensenyar, com per explicar coses o perquè ens les expliquin a nosaltres, per practicar esports d’equip, etc.
A causa d’aquesta necessitat de comunicació, l’ésser humà ha creat un instrument molt eficaç: el llenguatge, o més ben dit els llenguatges. Quan ens adrecem a una persona fem servir el llenguatge parlat o oral...
Quan escrivim una carta, un correu electrònic o un missatge des del mòbil a un amic utilitzem el llenguatge escrit; quan toquem la guitarra, el piano o la flauta, el que emprem és el llenguatge musical.


Els llenguatges humans són molt variats: parlat, musical, escrit, gestual, etc.
Però si bé és cert que tots aquests llenguatges són capaços de transmetre amb eficàcia informacions, sentiments, desigs, experiències o vivències, n’hi ha un que ho fa amb una força singular i unes possibilitats il·limitades: el llenguatge visual.
Entre els cinc sentits de l’ésser humà (vista, oïda, olfacte, gust i tacte), el de la vista és el que ens proporciona una quantitat més gran d’informació i, en conseqüència, una major capacitat d’anàlisi de la realitat. Els missatges visuals es caracteritzen per dues grans qualitats: contenen molta informació i són, en general, fàcils de comprendre.
Si en el llenguatge escrit o parlat l’element bàsic de comunicació és la paraula, en el llenguatge visual l’element fonamental és la imatge. En la imatge, hi intervenen fonamentalment cinc elements: el punt, la línia, el color, el volum i l’espai.
Depenent de la prevalença que tingui cadascun d’aquests elements dins la imatge podem diferenciar diversos tipus de llenguatges.

Llenguatge gràfic
Quan predomina el punt i/o la línia ens trobem al davant del llenguatge gràfic del dibuix.
Pablo PICASSO. «Guerra i pau», 1952.
Amb un traç lleuger i desimbolt, l’artista malagueny ens introdueix d’una forma subtil en el misteriós món del somni.
Llenguatge plàstic
El predomini del volum dóna lloc al llenguatge plàstic de l’escultura.

Fernando BOTERO. «Rapte d’Europa», 1992. Bronze.
L’obra de l’escultor colombià es caracteritza pels seus personatges exageradament rabassuts i els seus volums rodons.

Llenguatge pictòric
Si la prevalença recau en el color estem al davant del llenguatge de la pintura o pictòric.

José Antonio MOLINA SÁNCHEZ. «Dona», 1998.
La línia pràcticament desapareix i en el seu lloc el color i la taca es converteixen en els elements protagonistes.

Llenguatge arquitectònic
La predominança de l’espai caracteritza el llenguatge arquitectònic.

M. YAMASAKI. «Torre Picasso», Madrid, 1988.
En les obres arquitectòniques i d’enginyeria, el domini de l’espai és l’eix sobre el qual giren les estructures constructives.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada