En l'àmbit de la imatge, una afirmació sobre la percepció visual o principi perceptiu s'estableix a partir de nombroses experiències visuals realitzades amb diferents persones.
1. Figura i fons
Un dels principis perceptius fonamentals és el que afirma que, entre diverses formes, percebem abans aquella que es diferencia notablement de les altres per les seves dimensions, el seu color i la seva posició. Anomenem figura la forma que atrau amb més força la nostra atenció. El conjunt visual restant es converteix en fons.
Observa aquest paisatge. La font es distingeix dels arbres per les dimensions, el color i la posició, i sembla que ens atregui primer; tot seguit, fem un recorregut per les formes del fons, més unificat.
Observa ara la fotografia de la graderia plena de gent. Totes les formes tenen les mateixes característiques, per la qual cosa componen un conjunt visual homogeni.
- Un altre principi perceptiu assenyala que no es pot visualitzar la figura i el fons de manera simultània.
Observa aquesta il·lustració. En aquest cas, qualsevol de les formes pot servir de figura o de fons. Però si visualitzem les formes de color blanc, deixem de fixar-nos en la de color negre, i viceversa.
- Els següents principis perceptius són igualment importants pel que fa a la relació entre figura i fons.
 |
| Caravaggio, La conversió de Sant Mateu, 1601. |
Una llum intensa projectada sobre un objecte o persones fa que es percebi com a figura, perquè el separa i el destaca visualment d'un fons en ombra.
 |
| Piet Mondrian |
Una forma es percep abans que unes altres si la seva configuració és més simple. En aquest cas, el quadrat vermell es reconeix abans que la resta de les formes.
Una figura es percep ràpidament si pertany al camp d'experiències visuals de l'espectador. En aquest cas, els tubs de pintura es perceben abans que la resta d'elements com els taps dels pots, la part de paleta del pintor i el pinzell.
2. Diferència entre percepció visual i observació
L'observació consisteix a mirar les formes i les imatges amb atenció i a estudiar-ne l'estructura, les qualitats, la funció i el significat.
La percepció i l'observació són dues capacitats que estan directament relacionades. Això no obstant, en l'observació, el judici i l'anàlisi juguen un paper fonamental, mentre que la percepció és només una sensació interior que es produeix en rebre una impressió visual.
Si mirem aquest quadre d'en Seurat, el que percebem inicialment és un conglomerat de formes i colors, entre els quals destaquen les superfícies que tenen més definició visual. Però en començar el procés d'observació es plantegen preguntes com aquestes: On té lloc l'escena? Quantes persones apareixen? Quina forma i postura té cadascuna d'aquestes persones? Predomina algun color? Què estan fent?.
3. Aspectes de l'observació
Les preguntes anteriors es relacionen amb dos aspectes fonamentals del procés d'observació: el que fa referència a l'anàlisi de les qualitats de les formes (observació analítica) i el que es fixa en el significat, la funció o l'acció d'aquestes formes (observació funcional).
L'observació analítica consisteix a identificar i reconèixer la forma de tots els elements que configuren un objecte.
En observar un microscopi veiem el seu perfil i el seu color, ens fixem en l'estructura de cadascuna de les parts, en el material i la seva textura: fem una observació analítica.
L'observació funcional es relaciona amb el significat, la funció o l'acció dels elements d'una imatge.
En aquesta escena observem uns atletes alineats un cop s'ha donat el tret de sortida. L'estructura dels músculs o el disseny de les sabatilles queden fora de la nostra atenció. En aquest cas, observem les formes com a elements que responen a una funció, fem una observació funcional.
