dimecres, 25 de juliol de 2012

Il·lusions òptiques

Les il·lusions òptiques són imatges que, si bé en la realitat física són impossibles de trobar, en el món de la representació gràfica es poden recrear detalladament, a manera de miratges que apareixen i desapareixen.
Una forma comença sent un pla i acaba sent un volum, una figura impossible, una xarxa que es mou si nosaltres ens movem,... el món de la imaginació és infinit.
En aquesta imatge, cadascuna de les barres d'aspecte tridimensional acaben en un pla de llum. Però si desviem la vista un moment i tornem a situar-la en les barres massisses, comprovem que al seu lloc apareix un cub, vist des de la seva cara inferior, del qual surten cintes planes.
Aquesta il·lusió òptica de Mònica Buch es basa en tres il·lusions òptiques que reben el nom dels seus creadors:
El diedre de Match es pot percebre alternativament com si entrés o sortís del paper.
La il·lusió de Schröder consisteix a presentar un joc de plans que es poden prendre com a pat superior o inferior d'un volum ple o buit respectivament, depenent de la percepció visual del moment. Aquest efecte visual es coneix amb el nom de perspectiva reversible.
La figura de Thiery produeix el mateix efecte visual d'ambiguïtat que les anteriors.
1. Figures impossibles
Combinant d'una manera més complexa les figures bàsiques estudiades, sorgeixen les figures impossibles.
2. Figures cinètiques
Les figures cinètiques produeixen una sensació de moviment. Aquesta il·lusió òptica s'aconsegueix combinant adequadament línies i plans geomètrics.



Efectes visuals

Els principis relatius a la figura i el fons no servirien de res als arti stes si només s'utilitzessin per analitzar una sèrie de sensacions visuals. Quan emprem les imatges com a mitjà d'expressió és important conèixer els efectes visuals que es produeixen en compondre una escena, per aconseguir l'efecte artístic que es busca.
Observa aquests llapis de color de diferents mides. Com que estan agrupats de més petit a més gran, i a diferents distàncies entre si, percebem un efecte de profunditat.
Els exemples següents sobre efectes visuals també s'utilitzen molt en els mitjans de comunicació visual, en l'expressió plàstica i en el disseny.
1. Proximitat
Les formes properes entre si es visualitzen com a pertanyents a una mateixa figura.


Aquestes imatges reprodueixen un efecte de proximitat. Perquè es produeixi aquest efecte visual no és necessari que les figures siguin iguals o semblants.
2. Semblança
Les formes semblants es percebem com a pertanyents a una mateixa figura.
Aquest esquema reprodueix diversos grups de formes. Percebem les figures en forma de columnes en lloc de files horitzontals, ja que les figures semblants estan disposades en columnes.

3. Continuïtat
Les formes orientades en una mateixa direcció tendeixen a ser percebudes en una figura determinada.
Observa aquesta imatge. El conjunt de persones forma una figura contínua.
4. Contrast i homogeneïtat
Els principis perceptius relatius a la figura i al fons es concreten en la seva dimensió artística mitjançant els efectes visuals de contrast i homogeneïtat.
aquesta fotografia produeix un efecte de contrast. La flor, al centre, destaca com a figura principal.
Aquesta vista produeix un efecte d'homogeneïtat. Les cases i teulades tenen la mateixa força visual i la nostra percepció tendeix a igualar tota la superfície i a convertir-la en una sola forma.

Principis perceptius

En l'àmbit de la imatge, una afirmació sobre la percepció visual o principi perceptiu s'estableix a partir de nombroses experiències visuals realitzades amb diferents persones.
1. Figura i fons
  • Un dels principis perceptius fonamentals és el que afirma que, entre diverses formes, percebem abans aquella que es diferencia notablement de les altres per les seves dimensions, el seu color i la seva posició. Anomenem figura la forma que atrau amb més força la nostra atenció. El conjunt visual restant es converteix en fons.
Observa aquest paisatge. La font es distingeix dels arbres per les dimensions, el color i la posició, i sembla que ens atregui primer; tot seguit, fem un recorregut per les formes del fons, més unificat.
Observa ara la fotografia de la graderia plena de gent. Totes les formes tenen les mateixes característiques, per la qual cosa componen un conjunt visual homogeni.
  • Un altre principi perceptiu assenyala que no es pot visualitzar la figura i el fons de manera simultània.
Observa aquesta il·lustració. En aquest cas, qualsevol de les formes pot servir de figura o de fons. Però si visualitzem les formes de color blanc, deixem de fixar-nos en la de color negre, i viceversa.
  • Els següents principis perceptius són igualment importants pel que fa a la relació entre figura i fons.
Caravaggio, La conversió de Sant Mateu, 1601.
Una llum intensa projectada sobre un objecte o persones fa que es percebi com a figura, perquè el separa i el destaca visualment d'un fons en ombra.
Piet Mondrian
Una forma es percep abans que unes altres si la seva configuració és més simple. En aquest cas, el quadrat vermell es reconeix abans que la resta de les formes.
Una figura es percep ràpidament si pertany al camp d'experiències visuals de l'espectador. En aquest cas, els tubs de pintura es perceben abans que la resta d'elements com els taps dels pots, la part de paleta del pintor i el pinzell.

2. Diferència entre percepció visual i observació
L'observació consisteix a mirar les formes i les imatges amb atenció i a estudiar-ne l'estructura, les qualitats, la funció i el significat.
La percepció i l'observació són dues capacitats que estan directament relacionades. Això no obstant, en l'observació, el judici i l'anàlisi juguen un paper fonamental, mentre que la percepció és només una sensació interior que es produeix en rebre una impressió visual.
Si mirem aquest quadre d'en Seurat, el que percebem inicialment és un conglomerat de formes i colors, entre els quals destaquen les superfícies que tenen més definició visual. Però en començar el procés d'observació es plantegen preguntes com aquestes: On té lloc l'escena? Quantes persones apareixen? Quina forma i postura té cadascuna d'aquestes persones? Predomina algun color? Què estan fent?.
3. Aspectes de l'observació
Les preguntes anteriors es relacionen amb dos aspectes fonamentals del procés d'observació: el que fa referència a l'anàlisi de les qualitats de les formes (observació analítica) i el que es fixa en el significat, la funció o l'acció d'aquestes formes (observació funcional).
L'observació analítica consisteix a identificar i reconèixer la forma de tots els elements que configuren un objecte.
En observar un microscopi veiem el seu perfil i el seu color, ens fixem en l'estructura de cadascuna de les parts, en el material i la seva textura: fem una observació analítica.
L'observació funcional es relaciona amb el significat, la funció o l'acció dels elements d'una imatge.
En aquesta escena observem uns atletes alineats un cop s'ha donat el tret de sortida. L'estructura dels músculs o el disseny de les sabatilles queden fora de la nostra atenció. En aquest cas, observem les formes com a elements que responen a una funció, fem una observació funcional.

diumenge, 22 de juliol de 2012

Aprendre a percebre

Si volem enriquir la nostra percepció visual, podem començar considerant alguns principis perceptius bàsics que ens ajuden a interpretar l'espai.
La posició dels objectes en primer terme, tapant parcialment del del fons, genera l'efecte de profunditat de camp.
La disminució progressiva de les dimensions de les formes també és un indici de llunyania.
La pèrdua d'intensitat dels colors amb la distància contribueix a la impressió de profunditat i alluyament.
Necessitat. Amb un cop d'ull interpretem els semàfors que ens avisen de possibles perills.
Motivació. Ens és més fàcil recordar les peces der la bicicleta que ens agrada que les d'un altre objecte qualsevol.

Context cultural. descrivim amb facilitat la vestimenta del nostre grup de música preferit.
Les nostres capacitats de percepció i memòria visual són limitades. Per exercitar-les utilitzem diferents recursos: tenim en compte els principis perceptius espacials, així com la necessitat, la motivació i el nostre context cultutal.

Com percebem les imatges?

Observa durant uns segons la taula plena d'objectes.
Tanca els ulls i prova de recordar tantes formes i colors visualitzats com puguis. Potser només pots retenir unes quantes imatges a la memòria.
Els nostres ulls troben una gran quantitat d'estímuls visuals, però la nostra capacitat per captar imatges és limitada. Podem retenir, en cada mirada, molt poques formes i significats.
És molt important tenir en compte aquest fet quan volem expressar-nos ab imatges.