Abans d’analitzar els estris específics del dibuix tècnic, aprendrem
alguna cosa més del suport sobre el qual se solen realitzar els dibuixos: el
paper.
1.1 El suport sobre el qual es dibuixa:
el paper
El paper es fa amb la pasta de materials molt diversos: draps
seleccionats, fusta, cel·lulosa procedent de vegetals, etc. Aquestes matèries
es trituren i desprès es blanquegen amb productes càustics, que són substàncies
que cremen o corrouen els teixits orgànics. Finalment, s’assequen i
s’endureixen per mitjà de processos especials.
El paper de dibuix tècnic es pot classificar en:
• Paper blanc, o de color opac: no permet que la llum hi passi a
través. És el que s’utilitza habitualment per dibuixar.
• Paper vegetal: té l’avantatge de ser transparent, impermeable
i dur; per això s’utilitza fonamentalment per calcar dibuixos.
• Paper mil·limetrat: pot ser opac o transparent. S’anomena així
perquè porta imprès una quadrícula en mil·límetres. Se sol utilitzar per
representar gràfiques.
1.2 Instruments gràfics
·
Llapis de grafit
Els dibuixos se solen realitzar amb llapis de grafit i no cal
passar-los a tinta, ja que amb el grafit el traçat és més ràpid i la precisió i
la claredat, suficients.
Els llapis més adients per al dibuix tècnic són els anomenats durs, com
per exemple el 2H o el 3H.
·
Portamines
És un estri, generalment de plàstic o metall, que consta d’un tub
interior en el qual s’allotja la mina. Disposa d’un mecanisme que impedeix que
la mina llisqui cap a dins, malgrat la força que s’hi exerceix a l’hora de
dibuixar o escriure. Presenta l’avantatge, respecte dels llapis de fusta, que
no cal fer-li punta. La mina es pot recollir i amagar a l’interior quan no
s’utilitza. Les mines de grafit dels portamines tenen gruixos diferents,
compresos entre 0,3 mm i 2 mm de diàmetre.
·
Estilògraf
És un instrument amb el qual es dibuixa a tinta. Hi ha dues classes
d'estilògrafs: els recarregables, amb un dipòsit de tinta que es pot recarregar
o canviar; i els d’un sol ús, que no permeten la recàrrega o canvi. Les puntes
tenen diversos gruixos: el més gruixut traça línies de 2 mm, i el més fi té una
amplada de línia de 0,13 mm.
·
Retolador
A l’aula resulten més còmodes i adequats els retoladors d’un sol ús,
que presenten diversos gruixos i funcionen com els retoladors normals. Les
puntes solen ser de fibra, feltre o niló. Tenen un inconvenient, i és que amb
el temps les puntes es deformen. Per evitar-ho, es recomana no pressionar en
excés la punta del retolador sobre el paper quan es dibuixa.
1.3 Material de correcció: la goma
d’esborrar
La finalitat de la goma d’esborrar és eliminar els traços incorrectes o
que sobren.
Hi ha gomes adequades a la duresa del llapis, és a dir, que són més
dures com més ho és el llapis que s’ha utilitzat.
Per esborrar tinta s’ha d’utilitzar una goma dura que contingui abrasiu
(sorra de gra fi). També es poden utilitzar raspadors o fulles d’afaitar molt
esmolades, però és desaconsellable fer-ho perquè cal tenir molta traça per no
estripar el paper.
1.4 Estri per traçar corbes: el compàs
Aquest instrument de dibuix s’utilitza per traçar arcs i
circumferències. Es compon de dos braços articulats per un extrem. En la unió
dels braços hi ha una peca en forma de forquilla sobre la qual se situa el
mànec del compàs.
Els compassos més comuns són els que s’utilitzen per mesurar, que tenen
dues puntes metàl·liques; i els que serveixen per dibuixar, amb una punta
metàl·lica en un dels extrems, que permet recolzar el compàs sobre el paper, i
un portamines en l’altre, per dibuixar. Aquest segon tipus de compàs també
ofereix la possibilitat de col·locar-hi un adaptador per a l'estilògraf o el
retolador quan es vol dibuixar amb tinta.
·
Accessoris del compàs
-
Allargador, que s’utilitza per traçar arcs o
circumferències de mida gran.
-
Adaptador, per a estilògrafs o retoladors.
-
Portamines.
-
Portaagulles.
·
Ús del compàs
-
L’agulla del compàs ha de ser lleugerament més
llarga que la de la mina de grafit.
-
La mina es col·loca en el portamines del compàs,
sense punta, de manera que sobresurti uns 8 o 10 mm. Un cop fixada, s’afina
fregant-la sobre un raspador en forma de bisell, que es col·loca cap a
l’exterior del compàs. A l’hora d’esmolar la mina de grafit cal procurar que el
polsim no taqui el paper de treball.
-
Tant la mina de grafit, o el retolador, com
l’agulla del compàs han d’estar perpendiculars al paper mentre es tracen els
arcs o les circumferències.
-
Quan es vol dibuixar, se subjecta el mànec del
compàs amb els dits polze i índex, i es fa girar suaument en el sentit de les
agulles del rellotge. El compàs s’ha d’inclinar entre 10º i 15º en la direcció
de gir.
Bisell: tall oblic en la vora d’un objecte, làmina gruixuda,
etc.
1.5 Estris per traçar rectes: el regle i
el joc d’escaires
A continuació, t'ensenyaré els estris o instruments d’ús més comú per
traçar línies rectes: el regle graduat i el joc d’escaires. En veurem les
característiques i la manera correcta d’utilitzar-los.
·
Regle graduat
És un instrument, normalment de plàstic, amb un bisell en el qual porta
gravada la longitud expressada en mil·límetres a fi d’aconseguir més precisió a
l’hora de prendre o determinar distàncies.
·
Joc d’escaires
El joc d’escaires es compon de dues peces, l’escaire i el cartabó, que
se solen fabricar de plàstic.
-
L’escaire té forma de triangle rectangle
isòsceles; per tant, els catets formen un angle de 90º i la hipotenusa forma
45º amb els catets.
-
El cartabó té forma de triangle rectangle
escalè. El catet més petit és igual a la meitat de la hipotenusa, de manera
que els dos catets formen un angle de 90º; la hipotenusa d’un dels catets és de
60º; i la de l’altre, de 30º.
L’escaire i el cartabó formen joc quan la longitud del catet més gran
del cartabó és la mateixa que la de la hipotenusa de l’escaire.
Triangle rectangle isòsceles: és el triangle que té dos costats
iguals.
Hipotenusa: és el costat oposat a l’angle recte en un triangle
rectangle.
Catet: cada un dels dos costats que formen l’angle recte d’un
triangle rectangle.
Triangle rectangle escalè: és el triangle amb tots els costats desiguals.
Ús de l’escaire i el cartabó
L’escaire i el cartabó han d’utilitzar-se amb suavitat, sense exercir
massa pressió, només la justa per evitar moviments no desitjats.
Observa en la figura com es col·loquen l’escaire i el cartabó per
traçar rectes paral·leles horitzontals. Si volem dibuixar rectes perpendiculars
a unes altres que ja estan traçades només caldrà deixar el cartabó fix i
canviar el catet de l’escaire.
lguns models d’escaire i cartabó porten inscrita la graduació en
centímetres i mil·límetres. Uns altres presenten les vores amb bisell o un graó
per tal de facilitar el traçat a tinta. Tanmateix, els més aconsellables són
els que tenen les vores rectes i sense graduació.
Representació d’angles amb el joc d’escaires
-
Els angles que es poden formar directament amb
l’escaire són de 45º, 90º i 135º.
-
Els angles que es poden traçar directament amb
el cartabó són de 30º, 60º, 90º, 120º i 150º.
-
Els angles que podem obtenir combinant l’escaire
i el cartabó són de 15º, 75º, 105º i 165º.
Sexagesimal: sistema de numeració de base 60. S’utilitza principalment per a unitats de mesura d’angles.
