Els cubistes pretenien representar els objectes no tal com els veien, sinó superposant en un mateix pla les parts des de diferents punts de vista i reduint les imatges a formes geomètriques i plans superposats. Amb això van trencar la concepció clàssica de la representació de l’espai. No els interessava el color dels objectes, sinó la forma essencial i la relació que mantenien amb l’espai.
Moviment avantguarda que es desenvolupa entre 1907 i 1914.
Comença amb “Las señoritas de Avignon” de Picasso.
Els màxims representants són:
Pablo Picasso (1881-1973)
Georges Braque (1882-1963)
Juan Gris (1887-1927)
Influïts per la pintura de Paul Cézanne i per l’art tribal.
El crític Louis Vauxcelles l’anomenar “cubisme” de forma despectiva.
Característiques generals:
Abandó del únic punt de vista.
Rebuig de la figuració imitativa de la natura.
Les formes se simplifiquen en figures geomètriques.
Austeritat cromàtica.
Els grans volums es trenquen en altres més petits.
Creació de transparències.
Desaparició de gradació d’ombres i llum.
Absència de profunditat espaial.
Temes:
Natures mortes.
Bodegons.
Instruments musicals.
Retrats.
 |
Juan Gris. “La botella de anís el mono”. 1914
|
Etapes del moviment:
Cubisme analític: La figura i el fons es barregen i es confonen.
Cubisme hermètic: Frega l'abstracte, objectiu que no perseguien els cubistes.
Cubisme sintètic: Va donar inici del que avui coneixem com a collage. Enganxaven directament damunt la pintura materials com: diaris, caixes de tabac, sorra, vidre, tela, etc.
El cubisme acaba amb al començament de la 1a Guerra Mundial (1914), però seguirà present en experiències com el Constructivisme rus,... I influirà en altres estils i avantguardes.
“Els tres músics” de Picasso acomiada el cubisme.
Aquests són alguns dels treballs:
